Si voleu saber més del procés evolutiu del concepte nació a Catalunya, què és una identitat cultural catalana més enllà de l’abstracció o perquè allò que més ens uneix i ens agermana és allò que ens és negat, perseguit i vexat.
SEGUEM ARRAN 2013:
IDENTITAT CULTURAL CATALANA, LA IMPORTÀNCIA DE L'ESTAT - I
http://youtu.be/xDaCrj0dZeg
SEGUEM ARRAN 2013:
IDENTITAT CULTURAL CATALANA, LA IMPORTÀNCIA DE L'ESTAT - II
http://youtu.be/dgbf0FFseDI
SEGUEM ARRAN 2013:
IDENTITAT CULTURAL CATALANA, LA IMPORTÀNCIA DE L'ESTAT - III
http://youtu.be/yUuzc_nrWAU
SEGUEM ARRAN 2013:
IDENTITAT CULTURAL CATALANA, LA IMPORTÀNCIA DE L'ESTAT - IV
http://youtu.be/4F7kARHwDj0
En Raimon deia que "qui perd els orígens perd identitat"
Què és el que defineix un Estat?
RESPOSTA: les seves fronteres
Quin és el tret identitari que les marca a casa nostra?
RESPOSTA: Les Creus de Terme.
La creu de terme és una creu monumental sovint de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs, vora els camins i cruïlles, tant com a fites per delimitar els termes o municipis per indicar que aquell poble ja era cristià durant i després de la reconquesta.
Generalment decorada amb temes de la crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. n'hi han de diferents tipus. però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en generació.
Si be l'origen de les creus de terme és incert no totes les creus que trobem als nostres camins ho són. hi ha creus de viacrucis, pedrons o comunidors, podem dir que el pedró o peiró tenia un caràcter totalment rural, com a protecció religiosa d'ascendència pagana, guia de caminants i votiva o de record d'algun fet destacable esdevingut en les seves rodalies, en canvi, el creuer o creu de terme a més de orientació de caminants i símbol de protecció espiritual, s'afegeix la de indicar el poder jurisdiccional exercit pel senyor al qual pertanyien els terrenys en què es trobaven ja la llei s'emparava o devia obediència i vassallatge. han estat confosos comunament amb els rotllos i picotes castellanes.
Tot especular-se amb un possible origen romà o fins i tot anterior a aquesta època, podríem considerar que els antecedents d'aquestes creus estan documentats a Catalunya només a partir del segle X. es posaven als límits de parròquies, de propietats privades o per delimitar l'espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies. a banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d'algun vot col•lectiu o, tan sols, per fomentar la devoció dels passavolants. si bé es diu que Jaume I va estimular l'erecció d'aquesta mena de monuments arreu del territori essent així documentat a les terres del país valencià.
La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. es tractaria d'un cas del que avui anomenaríem semantització de l'espai públic, de deixar ben clar qui mana i quins són els valors que es pretenen fomentar.
